INICI

Som rebels amb fulard i causa que eduquem infants i joves amb valors per deixar un món millor.

Un cop, una mare em va preguntar: quin és l’esperit del cau? Jo en aquell moment no vaig saber que contestar ja que mai m’havia plantejat el treball que fem els caps i les conseqüències que té en els infants i en la societat.

Quan passes a ser cap te n’adones que el teu agrupament és una peça personalitzada d’un trencaclosques anomenat escoltisme, que encaixa perfectament, i té qualitats i responsabilitats pròpies. Més enllà dels dissabtes a la tarda, dels objectius, dels anàlisis de grups, dels consells interminables, de les ambientacions i dels campaments; ser del cau i ser cap és un regal que el món del lleure posa a l’abast de tothom.

Gaudir d’aquest present és opcional; però, un cop decideixes ser cap comences a crear vincles amb els infants, amb els caps de l’agrupament i amb el moviment escolta; inconscientment, construeixis una escala de prioritats. El primer esglaó és el cau i molts cops quan els amics, la parella o la família et pregunten: quedem dissabte per la tarda? Contesto: no puc, tinc cau!

És llavors, quan te n’adones que ja no vas solament al cau per passar-t’ho bé amb els amics; sinó, que hi vas perquè tens una responsabilitat amb els grups d’infants o joves que portes. Ells són la generació del futur i jo, com a cap, tinc la immensa sort de poder participar en el seu procés de creixement i aprenentatge aportant el meu granet de sorra en la transformació d’una societat més lliure, amb valors i motivada.

Ara, crec que si algú em tornés a preguntar, li diria que cada follet, llop, raier, pioner, clan, cap, antic o amic del moviment escolta, pare o mare té el seu propi esperit del cau i neix de l’estima, la cohesió, dels anys dins del cau i sobretot dels petits moments viscuts amb cada un dels membres d’aquesta gran família.

Anuncis