Campaments d’estiu

Els campaments

Baixar el riu amb balses, travessar un parc natural, fer una ruta amb bicicleta, viure en un bosc de follets… A l’estiu, a la primavera, o fins i tot a l’hivern, els campaments són l’ocasió d’una aventura, el moment per gaudir de nous paisatges, descobrir el país i viure a prop de la natura. Un entorn privilegiat per a la convivència, ideal per a la culminació d’un projecte que s’ha anat construint al llarg del curs.

_____________________________

Us mostrem trossets d’un escrit que va fer una llop (Etna Miró) desprès dels campaments de l’any 2012.

”L’emoció de viure. Diari d’una supervivent” – (2-12 agost 2012, La Sort, Feners)

DSCI0109

No puc dir el meu nom, ni la meva edat, però estic aquí per relatar-vos els campaments de 10 dies on un valent agrupament va tenir que suportar fred, calor, forts vents, pluja i tota mena de petits desastres per sobreviure. Aquest relat està dedicat a tots aquells que van poder arribar a l’últim dia… Benvinguts al món de l’Alosa!🙂

Dissabte, 4 d’Agost: Em vaig incorporar el dissabte perquè no em trobava del tot bé😦 […] L’ambientació dels campaments girava al voltant de la recerca de les característiques que conformaven «L’escolta definitiu». […] Aquell mateix dia, notàvem com si ens faltés alguna cosa… És clar, les raieres!🙂 Resulta que eren en un camp de realitat virtual (un camp apartat) on van tenir que sobreviure! Però quina va ser la pega? Vosaltres, què escolliríeu, sac o isotèrmic (“kimbo”)? Sac, no? Evidentment, tothom escolliria el sac! Tothom? No! Les raieres no!😦 Van preferir no clavar-se pedretes… i passar fred! I per la nit, i tant que van passar de fred!!😦 Un altre dia, escolliran sac, ja ho veureu!🙂

Diumenge, 5 d’Agost: […] Quan es llevaven, ja sabíem el que tocava! Rentar-se les dents, la cara i tot seguit el bon dia (trobar-nos en rotllana i cantar unes cançons). Un cop alimentat l’esperit, tocava alimentar el cos. Tots a esmorzar! […] Aquell diumenge després de dinar, vàrem crear la bandera de l’Alosa, perquè resulta que l’escolta definitiu s’havia equivocat de campament. Què despistat, no? Cada unitat tenia un espai per pintar. Ens va quedar molt bé! Encara que la roba que portàvem no tant bé…

Dilluns, 6 d’Agost: Ha estat un dia ple de creativitat!🙂 […] Després de dinar ―amanida, per variar😦 …― els llops férem una activitat amb un transfons veritablement important. Vam córrer per recollir uns dibuixos d’unes peces de vestir i vam haver, tot seguit, de dipositar-los en unes figures idèntiques. Doncs bé, encara que aquestes figures no es distingien pel seu sexe, resulta que les peces de vestir sí que van quedar separades per sexes! Va ser una bona demostració de com, des de ben petits, aquesta societat ens aliena amb tòpics que separen dones i homes.🙂

Dimarts, 7 d’Agost: Els pioners i els raiers han marxat, pel matí, cap al Pedraforca! Fins aviat! Nosaltres, els llops, amb els follets, hem fet un petit entrenament dirigint-nos cap al poble de l’Espà, que, curiosament, no tenia S.P.A (ni res que s’hi semblés)😦 ! Tot seguit, vam fer una gincana per comprovar si hi havia risc d’incendi. La conclusió que vam treure va ser: RISC ZERO! Va ser molt “xula”! :) Per la tarda, prova de supervivència!🙂 […] Era un plaer sentir com se’t gelava la sang i les teves venes es reduïen a uns glaçons de gel. Tothom feia cua per tornar-se a dutxar i la gent plorava de l’emoció causada. Un record inoblidable sobre el què va ser una dutxa REFRESCANT!🙂

Dimecres, 8 d’Agost – Primer dia de ruta: Per fi va arribar el “tant esperat” dia de ruta! […] Quan, al capdavall, arribàrem al refugi Lluís Estasen, vam veure, en directe, quelcom inesperat: una classe de Jiu-jitsu.🙂 Tan cansats com ens trobàvem, pensàvem que era una al·lucinació! Estàvem berenant quan arribaren els nostres herois, “PIOS”, què havien fet el cim! Felicitats!🙂🙂 Poc després, les raieres ens van honorar, així mateix, amb la seva presència🙂. Prou que havien caminat, també. Al vespre, llops i raieres organitzàrem el bivac al mirador de Gresolet, lloc inoblidable on ens vam acomiadar, per raons alienes a la nostra voluntat, de l’estimat “kimbo” del Vili.😦

Dijous, 9 d’Agost – Segon dia de ruta: La nit era tranquil·la i hem dormit força bé. Fer bivac ha estat un encert (ens ha evitat tenir que carregar tendes). La tornada l’hem feta tant ràpid com quan xiula el vent!

Divendres, 10 d’Agost – Dia guarro (el dia que més agrada als papes i les mames): se’ns ha aparegut un capitalista rus/argentí (Marcel, que era el teu germà bessó?🙂 ) què volia aconseguir posar unes fàbriques al terreny. […] Per la tarda, la Bafaruga ―la famosa i estranya científica russa que corre per aquells paranys― ens ha dit que tenim que desintoxicar els animals. Total, que tot ha acabat amb una gran guerra d’aigua!🙂

Dissabte, 11 d’Agost: Pel matí, els llops i follets hem realitzat una activitat perquè resulta que, prèviament, la Bafaruga volia traspassar l’escolta defintiu a una persona. L’escollida ha estat l’Ale, que, després de l’experiment, s’ha tornat boja i, per poc, que no l’hem d’ingressar en un centre psiquiàtric. Llavors, els llops i follets hem arribat a la conclusió de que no existia un escolta definitiu, sinó que tot el conjunt de nosaltres formem l’escolta definitiu. Per la nit, per unitats, hem fet la revetlla. Cada unitat va fer un teatre, que realment, ens va quedar perfecte. Totes les unitats, però, menys els caps, què no es van preparar res, je,je,je, què llestos! Els follets van fer veure que eren grans i recordaven els campaments, els llops vam fer un informatiu descrivint el síndrome de l’amanida, les raieres ens van fer una visita guiada pel Museu Raier i els pios ens van evocar tots els moments còmics dels “campas”.

Diumenge, 12 d’Agost – El gran final: L’ambient no era el mateix, ja. I sí, és que ens venien a buscar els pares. Això volia dir que aviat tornaríem a l’avorrit dia a dia de la normalitat, deixant enrere aquell petit paradís on tan lliures ens havíem sentit. I així va ser. Poc a poc, van anar aterrant els progenitors. I vam dir a reveure al nostre petit món que retrobaríem al setembre.

I ja està. Us he narrat totes les gràcies i les desgràcies succeïdes durant aquests magnífics 10 dies que vam passar convivint, colze amb colze, amb altra gent. El relat està dedicat a tots els que ho van fer possible i als que ho faran, encara millor, en els propers campaments, començant per aquests nois i noies, tan eixerits, que cuiden de nosaltres amb les seves “tortures”! No les oblidarem, c-a-p-s!

pedraforca-Etna Miró-

06/09/2012

2 thoughts on “Campaments d’estiu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s